tag:blogger.com,1999:blog-6844972804751566265.post7034665844885304205..comments2009-12-07T17:50:15.685+01:00Comments on La música no em farà ric: Manuals d’auto ajudaAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/08020841124475454826noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-6844972804751566265.post-39503133750157133902009-03-27T23:44:00.000+01:002009-03-27T23:44:00.000+01:00Hola, Naixo!M'estreno al teu blog. Quan parlem de ...Hola, Naixo!<BR/>M'estreno al teu blog. <BR/>Quan parlem de la música i moviments socials o d'altra banda atontament social, hauriem de tenir en conte que el "sitema" no juga a un bàndol si pot jugar en tres. M'explico, és cert que la música pot arrivar a tenir un efecte en les consciències de les persones (no és una regla de tres) però aquest efecte no sempre concorda amb la forma en que ve embolicat.<BR/>El "sitema"(CIA) va idear entre d'altres opcions el projecte MK Ultra (mind kontrol), aquest en principi es va idear per fabricar assessins durments que s'activessin quan fos necessari, però amb el pas del temps van anar encaminant el projecte cap el control mental de les masses, ja fos a través de senyals radio-elèctriques, drogues,estats hipnòtics induïts...etc. Tot això ho empaquetaven en l'envolcall ideal depenent del receptor(TV, música, modes, corrents de pensament "alternatius") i aquí és on volia anar a parar, no podem ficar en el mateix sac tots el grups "revolucionaris". Em d'observar l'efecte d'un grup de música en la societat i determinar si aquest és beneficiós pel "sistema" o no. Per exemple, el "sistema" prefereix reaccionaris drogats que activistes organitzats, prefereix tendències violentes que resulten poc atractives a la massa que tendències harmòniques que puguin aglutinar grans masses, encara que el missatge de les dues sigui el mateix. Al igual que en un capítol de la Sra. Fletxer?¡?, descobreix quí en surt beneficiat i trobaràs l'assessí.<BR/><BR/>...qui rollo que acabo de deixar anar (JMA).Hermeshttps://www.blogger.com/profile/16452811871185097014noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6844972804751566265.post-14935127819349442402009-03-23T15:35:00.000+01:002009-03-23T15:35:00.000+01:00Bones.Molt, però molt bo l'article, ho has clavat,...Bones.<BR/>Molt, però molt bo l'article, ho has clavat, en primer lloc perque la música ha estat, desde sempre, una eina magnífica per expressar-se, per per distreure's, o per creixer personalment. EN definitiva ha estat sempre, efectivament, una bona eina d'autoajuda: qui més qui menys tothom s'ha sentit identificat en la lletra d'alguna cançó, en la forma de pensar que algun cantautor o algun estil de música refereixen, i en molts casos això ajuda a la persona a trobar un camí a seguir per madurar. <BR/>En segon lloc, desgraciadament no puc estar més d'acord en el fet que la industria pretén controlar quins gustos ha de tenir la població i, malhauradament, en la majoria de casos, ho aconsegueix, només cal veure quina part de la societat segueix com un ramat de bens les modes musicals que les discográfiques imposen, fent sonar els seus temes més comercials a les radios y a la TV, i quin percentatge de la societat ens decantem cap a músiques que no ténen tan de ressò mediàtic, ja sigui perque són d'anys enrere, o perque al poder no li interessa que determinades cançons se sentin massa, no fos cas que influissin en la manera de pensar d'un nombre massa gran de gent... Ja se sap, des de sempre tota aquella música que s'ha referit a una ideologia política o a una manera de pensar que no concorda amb la política actual, ha quedat arraconada de la manera més vil i rastrera possible, però en fi, sempre es un consol saber que hi ha gent que encara valora les músiques minoritàries, per dir-ho d'alguna manera, sigui perque serveixen com a referent per a una situació o manera de pensar, o sigui pel simple gust d'escoltar alguna cosa diferent.Joanhttps://www.blogger.com/profile/17584168605347465638noreply@blogger.com