divendres, 16 de gener de 2009

Esperant l'última onada.

La història es repeteix cíclicament: la roba, els pentinats, les tendències, i, també, la música. Només cal escoltar grups com Coldplay, Muse, Porcupine Tree, Eels, Madee, Los Planetas, Radiohead... Semblen trets dels dels 70.

Degut a la bonança econòmica d'aquests últims anys molts músics han tingut accés a les escoles i, lògicament, s'ha notat en la qualitat de les composicions. Ara bé, això s'ha convertit en un estil trist, amb guitarres melancòliques, pesades, amb acords llargs i també curts i repetitius que omplen compassos i compassos influenciats per la música de ball electrònica. Sembla que si no tens el solfeig acabat i 7 o 8 anys d'instrument no et pots menjar res...

On és la frescor? I la immediatesa? Si fins i tot els grups malanomenats "Punks" semblen prefabricats...

Si no m'erro, després d'això ve un trencament que aportarà aire nou a la música popular. I les condicions econòmiques i socials són les mateixes que van donar el Punk. Com serà aquesta música? Si ho sabés ara estaries llegint una revista especialitzada o un llibre, i no un blog que no em dóna ni un duro...

El futur de la música està a les llistes de l'INEM.

Banda sonora (mental) de l'escrit: L'Havanera, de La Trinca

dijous, 8 de gener de 2009

És fàcil fer música.

Ingredients: Una guitarra vella, un afinador, un llibre d'acords bàsics, un diari, un micròfon i dues persones.

Procediment: S'agafa la guitarra vella i s'afina, es busca una combinació de 3 o 4 acords facilets al llibre. Mentrestant l'altra persona busca alguna notícia interessant al diari. Quan l'ha trobada, comença a cantar-la mentre el guitarrista l'acompanya fent servir els 3 o 4 acords del llibre.

Temàtica: Depèn de la secció del diari escollida pel cantant.

Riscos: La cançó neix al moment i creix cap a la direcció escollida pels músics, per tant, aquests són els responsables que agradi o no, tot depèn dels seus gustos i de la inspiració del moment.

Important: El guitarrista ha de seguir el cantant i no al revés perquè la cançó perdria la sensació que s'està improvisant.

Banda sonora (mental) de l'escrit: Xai gogo d'Incontinentia Suma.