Roc i liar

S'ha parlat de la importància de la música a la societat, però el que no es té en compte és que la música és el que ens importa menys. Ara triomfa el com la fas, i tan és com sigui...

Des de l'aparició del Rock'n'Roll i la descoberta de l'espectacle musical per l'Home Blanc, s'han anat creant modes i corrents estètics, que han generat grans beneficis, per a canalitzar el sentiment dels seguidors de ser iguals que els ídols.

Musicalment, es pot dir que el panorama fa anys que s'ha estancat. Hi ha hagut Rockers, Mods, Hippies, Rude Boys, Rastafaris, Punks, Rapers, New Wave, Heavies, Grunges, Emos, la diàspora dels 90 i la rediàspora dels 00; però l'estructura musical de les cançons no ha canviat el més mínim. Seguim vivint del blues i dels tres acords màgics.

Per tant, si volem ser alguna cosa en el món de la música popular, ens haurem de currar una bona representació d'una música que no caldrà que ens hi compliquem la vida per fer-la. Si va bé, viurem a cos de rei, però la música hi seguirà perdent...

Banda sonora (mental) de l'escrit: Esperantza Kondenatua, de Gari.