La història es repeteix cíclicament: la roba, els pentinats, les tendències, i, també, la música. Només cal escoltar grups com Coldplay, Muse, Porcupine Tree, Eels, Madee, Los Planetas, Radiohead... Semblen trets dels dels 70.
Degut a la bonança econòmica d'aquests últims anys molts músics han tingut accés a les escoles i, lògicament, s'ha notat en la qualitat de les composicions. Ara bé, això s'ha convertit en un estil trist, amb guitarres melancòliques, pesades, amb acords llargs i també curts i repetitius que omplen compassos i compassos influenciats per la música de ball electrònica. Sembla que si no tens el solfeig acabat i 7 o 8 anys d'instrument no et pots menjar res...
On és la frescor? I la immediatesa? Si fins i tot els grups malanomenats "Punks" semblen prefabricats...
Si no m'erro, després d'això ve un trencament que aportarà aire nou a la música popular. I les condicions econòmiques i socials són les mateixes que van donar el Punk. Com serà aquesta música? Si ho sabés ara estaries llegint una revista especialitzada o un llibre, i no un blog que no em dóna ni un duro...
El futur de la música està a les llistes de l'INEM.
Banda sonora (mental) de l'escrit: L'Havanera, de La Trinca
Mr.Kilombo ft. El Kanka- Noseque
Fa 7 anys
Entrades
1 comentari:
Bones!
Certament, ja fa temps que la història es repeteix, i es que ja se sap, quan una cosa ha funcionat, se la deixa un temps al frigorífic i després es torna a treure. Per tant, aquí tenim el retorn de les tendències musicals dels 70 i 80, i es un fenòmen que succeeix en tots els estils de música, des de la música infantil, per estrany que sembli, fins al pop i al rock. Ara bé, a mi personalment, aquestes tendències resorgides no em satisfan pas, no hi ha res com escoltar els veritables inventors d'aquests estils, mentre esperem que algú crei un estil de música nou que aconsegueixi fer-se un lloc entre tant artista prefabricat.
Per cert, la banda sonora de l'article, sencillament, exquisita ;)
Salut!
Joan
Publica un comentari a l'entrada