dijous, 6 de novembre del 2008

Cap de trons

Des que tinc ús de raó he estat envoltat de música pels quatre cantons. Els meus pares es van iniciar en aquest món uns anys abans que jo nasqués. D'aquesta experiència encara en romanen tots dos: el meu pare al grup Els Trumlaires que, tret d'un parèntesi, han anat cantant per places i pistes de tot Catalunya fins avui. I tots dos formen part de la coral Reravera, després d'haver passat per unes quantes més.

Casa meva ha estat plena de gravacions musicals des de sempre: als tres anys ja cantava les cançons del disc dels Trumlaires, als sis anys ja em sabia tot els disc Nou de Trinca, el Junts i tots els recopilatoris que regalaven les caixes d'estalvi pel nadal. Amb l'espectacle que va muntar el meu pare amb dos membres més de la coral Escriny sobre La Trinca, vaig poder repassar-ne tota la discografia. Sempre estava a la que saltava; quan entrava a casa un nou disc (cassette, en aquella època), sempre corria a buscar l'aparell per a poder-lo escoltar. Als 12 anys vaig començar a formar la meva pròpia discografia, primer a base de cintes i després amb cd's. Actualment posseeixo més de 2000 títols (hi ha influït el fet d'haver realitzat un programa musical a Ràdio Santpedor durant 10 anys).

Poc o molt, he anat seguint els passos musicals dels meus pares: he estat en dues corals i en tres grups, a més d'algunes actuacions a nivell personal.

El resultat d'això és la permanència indefinida de melodies al meu cap: no estic ni un segon sense estar cantant alguna cançó interiorment. Fins i tot mentre estic escrivint això. Aquest hàbit, que pot ser beneficiós a l'hora de tocar un instrument, em genera un aïllament social, perquè perdo capacitat de concentració mentre desenvolupo converses o quan sóc a classe. A més, qualsevol frase que sento que em recorda alguna cançó, aquesta no triga ni un segon a acomodar-se en el meu cap, el qual apreta el play de seguida. El pitjor inconvenient ve a l'hora d'adormir-me: mentre tinc la cançó al cap és impossible! M'he de forçar a pensar coses sense música per a poder dormir.

És per això que m'he decidit a obrir aquest bloc dedicat a aquesta art tan antiga com la humanitat.

Banda sonora (mental) de l'escrit: Glenda and the test tube babies dels Toy Dolls.