Grup de capçalera.

És important tenir un grup de referència per a cal·librar els grups que vas descobrint posteriorment. Penses: "Aquests sonen igual que...", o: "tenen una reminiscència al so dels...", o al contrari: "Són molt diferents als... però m'agraden". Perquè no han de ser iguals al teu grup preferit perquè els consideris bons.

Pots configurar tot un arbre geneològic amb els grups que han influït el teu i els que ho han estat per aquest. Quedaries parat de molts grups que han tingut una trajectòria molt diferent a certes bandes que els han influït. Això entroncaria amb l'escrit "En què penses quan toques?" de més avall: quedaríem parats de les cançons aparentment trivials que, si no formen part de la totalitat de noves cançons, en són generadores (a vegades no ho saben ni els compositors).

Per a tenir una bona perspectiva històrica cal triar un grup que no sigui actual, ja que la recerca dels successors serà més lenta, tot i que, al tenir la seva música més fresca, no costarà tant de trobar-los. Si triem un grup dels 90, 80, 70 o més antics, podrem observar tot el procés i ens crearem la història de la música centrada en el nostre grup de capçalera gairebé des de l'inici del Blues fins ara.

Un altre mètode historiogràfic és el de viatjar per les versions que va fer aquest grup (no només les que va gravar, sinó que, com que ens haurem documentat, també sabrem les que tocaven en directe). Són documents de primera mà de quins grups els han influït o que han admirat. Una moda que s'està estenent és la de publicar diferents versions d'una mateixa cançó al llarg de la discografia d'un grup: és un bon termòmetre de l'estat creatiu del grup. Sí, creatiu, perquè tan difícil és tocar una cançó nova com fer-la diferent després d'uns quants anys d'haver-la apresa de la mateixa manera.

Cal saber la tipologia del grup en qüestió. Només hi ha dos tipus: els que evolucionen i els que no. Els primers ens causaran moltíssima feina per a confeccionar l'arbre geneològic, ja que reben influències tan de grups anteriors com de contemporanis, i el seu llegat és reivindicat per un ventall molt ampli de grups posteriors. Els que no evolucionen ens ho posen més fàcil. La majoria d'aquests grups han trobat una fórmula que els ha reportat el favor del públic i no fan res per canviar-la. Trobarem grups influïts per aquests, però se cenyiran a l'estil musical del grup nodrissa tot i alguna excepció tan sonada com el cas del primer disc de The Clash: els membres del grup van anar a la discogràfica demanant que volien sonar com els Ramones. Algú vol continuar l'arbre (bosc, més aviat) que s'inicia aquí?

Banda sonora de l'escrit: Pop Goes The Weasel d'Anthony Newley